Hola a tots i totes.
Avui no vull parlar d'esport, ni curses ni res del que normalment parlo. No ,avui parlaré del meu fill gran en Marc de 8 anys.
Portem 3 anys a l'escola veien que en Marc no es com els altres nens,però tampoc es diferent....
Es un nen infantil, que li costa llegir, que no vocalitza bé ( fa 3 anys que anem al logopeda ). Fins ara anàvem fent amb reforços a l'escola , i fins a segon de primària l'ensenyament es molt light. Ara fa tercer i la cosa ha donat un gir. En Marc no arriba al nivell dels altres, li costa molt entendre el que llegeix ( amb els problemes afegits de lectura i vocalització que te), es lent i li costa retenir coses gaires llargues. Potser algunes coses d'aquestes passen a molts de nens, però tantes juntes......
A l'escola, al logopeda fins ara, tots et deien el mateix "quan faci el canvi.........tot anirà millor......" i nosaltres, ( el papa i la mama), pues ens ho creiem ........( o això era el millor, creure-ho)
Des de setembre que va començar el curs es un no viure. El canvi de segon a tercer es gros i per a en Marc, encara més.
El portem 2 dies a Pauta ( un centre psicopedagògic on fa logopèdia i pautes per escriure i llegir millor, entendre les coses......), d'on sortim a les 7.15 un die i les 8 l'altre. Un altra dia catequesi ( surt a les 7.15 ) . Un dia fa esport ( tennis), també surt tard..
No vivim, en Marc ( i això vol dir el papa i la mama ) feia deures fins les 10 h de la nit. Li costa , va lent li expliquem tot com si no hagués anat a cole, perquè ho entengui. Ell es cansa, plors, crits, enfadats anem a dormir.......... L'endemà el mateix. Els exàmens li surten malament si ha de llegir l'enunciat ( li costa molt d'entendre'l), i tot el que havíem estudiat ( i la majoria dels cops s'ho sabia ) no ho sap expressar al paper. Coses com les matemàtiques li van millor ( una suma es una suma i una multiplicació una multiplicació).
Avui hem anat a parlar amb la professora, el psicòleg del col.legi i nosaltres. Ens han dit el que sabíem......Té un problema de comprensió lectora, afegit del que li costa llegir i...........Sempre que t'ho diu altra, i si aquest es professional del ram encara millor, t'ho acabes creient i això es el que avui crec que ha passat.
Ens han dit que li adaptaran els exàmens i que així anirà fent fins l'Eso on .........no se que passarà ( ara no vull pensar-hi).
Tinc l'esperança que la psicologia no es una ciència exacta i que en Marc i nosaltres treballarem molt per anar millorant-ho tot. A partir d'ahir ve una noia 4 dies a la setmana per ajudar en Marc a fer deures . Tal com a dit la Pili, la senyo d'en Marc, "HEU DE FER DE PARES , NO DE PROFESSORS". I això farem.
Tenim la Carla que te 6 anys, que es la gran perjudicada de tot. Sembla que passem d'ella, i això ella ho nota. Sense voler la deixem de banda i això no pot ser.
La veritat es que la vida ens ha canviat, tothom pensa a tenir uns fills magnífics , que estudiaran molt , seran metges advocats o científics. Cobraran 3000 € al mes i ens donaran uns nets encara mes meravellosos......Doncs la vida no es això, ni de bon tros.
Amb la dona portem 2 mesos difícils on els plors i angoixes no han parat de sortir, pensant que havíem fet de malament .......Jo personalment no tenia ganes de fer res, i la vida passava volant.
Però la vida segueix, els meus fills creixeran estudiant més o menys. Jo i la meva dona els estimarem igual, sigui quin sigui el seu futur. Disfrutarem d'ells al màxim ( com tots el pares del mon amb fills normals). I si hi ha un problema l'assimilarem i tirarem endavant perquè de problemes tothom en te i segur que molta gent molt més grossos que aquests.
Perdó pel rotllo, però ho tenia que dir o rebentava.
AHHHHH!!!!!! Aquesta setmana mitja de Ripoll...Espero parlar d'això la pròxima
